-
La història de la informàtica, els ordinadors personals i els servidors ha estat sempre paral·lela a la dels sistemes operatius necessaris per fer funcionar els equips informàtics. MS-DOS, Macintosh, Windows, Linux, Unix, el ventall de possibilitats és bastant ampli.
Un sistema operatiu, és el programari, que fa d'enllaç entre l'usuari i l'ordinador. És el responsable de gestionar els recursos de la màquina (processador, memòria, disc dur i altres perifèrics). Vegeu també la llista de sistemes operatius.
Resum històric.
El començament de la informàtica personal, els primers sistemes MS-DOS.
Baix el concepte de "la vida comença amb un disc dur", Tim Paterson defineix la informàtica en un període en el qual l'única manera d'obtenir un ordinador era comprar els components i muntar-lo un mateix.
Unix, el sistema operatiu per grans ordinadors.
Desenvolupat en els Laboratoris Bell de AT & T a finals dels 60, aquest sistema operatiu és el més popular dins dels sistema de gamma alta.
Macintosh, el primero con interfaz gráfica de usuario.
El sistema operatiu Macintosh està directament relacionat amb la família d'ordinadors d'Apple, la primera del mercat que no era compatible amb IBM.
Windows, el que domina el mercat de la informàtica personal.
El 10 de noviembre de 1983 Microsoft anunció Windows, una extensión del sistema operativo MS-DOS. Con Windows 1.0 se inició la era de la interfaz gráfica de usuario (GUI) en los Pcs.
Minix, el sistema que cautivó la mente brillante de Linus Torvalds
Minix es una versión simplificada del sistema operativo Unix que fue diseñada por el profesor Andew S. Tanenbaum para que sus alumnos, entre ellos Torvald, entendieran el funcionamiento de un sistema operativo.
Linux, más de diez años innovando
El padre de Linux es Linus Torvalds, un programador finlandés de 21 años que inicialmente no tenía más pretensión que divertirse creando un sistema operativo para su uso personal.
Windows para servidores.
Los sistema operativos Windows para servidores tienen una historia más corta que la de los PCs, aunque comparten la misma herencia.
Windows 9X_2000_ME_Xp_Vista.
Windows, en totes les seves versions és un sistema operatiu basat en un entorn gràfic que permet treballar amb diferents aplicacions al mateix temps, a la vegada que permet d'una manera intuïtiva l'intercanvi d'informació entre elles. Text, imatge, gràfics...etc., poden ésser transportats d'una aplicació a una altra generalment sense massa problemes amb les opcions típiques de “copiar” i “pegar”.
Windows, així com les altres aplicacions de Microsoft son tan populars pel seu maneig senzill pels usuaris no iniciats en la informàtica. Tot el treball es porta a terme mitjançant finestres actives, quadres de diàleg, assistents... etc. L'aspecte de les diferents aplicacions, el “look” és pròpiament una idea dels primers sistemes operatius per ordinadors Mac de l'antiga empresa Apple americana. Més endavant, alguns dels seus creadors passen a formar part del gran equip de Microsoft.
Windows 95 |
Windows 2000 |
|
---|---|---|
Windows 98 |
Windows_NT |
L'escriptori.
Un cop engegat l'ordinador ens apareix el que s'anomena l'escriptori. L'escriptori és el punt de partida de tot el que hagem de fer. L'escriptori pot tenir diferents aspectes segons el nostre gust i les aplicacions que tinguem instal·lades.
Els diferents usuaris d'un mateix equip a una xarxa local per exemple, tenen el que s'anomena “perfil” on s'hi guarden diferents aspectes com el color, les icones, els diferents programes instal·lats, la seva compta de correu electrònic,...etc.
En les darreres versions de Windows l'escriptori té l'aspecte d'una pàgina Web. El que s'anomena “Active Desktop” pretén ésser l'aspecte d'un usuari connectat permanentment a Internet, amb els enllaços a llocs d'interès, pàgines que més visita, ... etc.
Mi PC.
Aquesta icona dóna accés als "continguts" de l'ordinador. Si l'executeu, veureu les unitats de disc que teniu i les carpetes de gestió de la màquina:
Les icones dels discs són dreceres (accessos directes) als discs. Fent doble clic sobre elles tenim accés al contingut dels discs.
De tota manera és més còmode emprar la icona “Explorer” per manejar les unitats, carpetes i arxius de cadascuna de les unitats instal·lades.
Típica unitat de Xarxa local. Espai de disc compartit per diferents usuaris que poden compartir documents, fulls de càlcul, informes, ...etc.
En aquest cas accés a una unitat de CD-Rom compartida, es a dir, el contingut del CD el poden consultar diferents usuaris connectats en Xarxa. Això permet per exemple que diferents usuaris tenguin accés a la mateixa enciclopèdia en CD-Rom de la que només es disposa d'un exemplar.
Paperera
Quan esborrem un arxiu o una carpeta d'arxius, Windows no l'elimina totalment, sinó que l'envia a la Paperera de reciclatge. Aquests arxius es poden recuperar si ens repensem mentre no buidem la paperera.
En les darreres versions, els usuaris que ho desitgen poden configurar la paperera perquè els arxius s'esborrin definitivament sense haver de passar-hi
Barra de Tasques.
Ens hi apareixen les diferents aplicacions en forma de icona. Alguns accessos directes com l'explorador d'Internet, el client de correu ... i a la dreta la configuració del teclat, la targeta gràfica, el rellotge, volum de la tarja de so, ... etc.
En algunes versions com Windows 98 tenim un programa msconfig.exe, que ens permet personalitzar el nostre arranc del sistema. Per exemple podem desactivar algunes aplicacions com l'antivirus, el programador de tasques de manteniment, ... etc.
En el Windows Xp teniu per exemple Startup.exe que fa exactament el mateix
De fet també algunes combinacions de tecles com ALT + TAB ens permeten alternar entre aplicacions actives. En canvi CTRL+ALT+SUPR ens permet veure una llista d'aplicacions i tancar la que no respon en aquell moment. Els usuaris del Windows pateixen sovint aquesta anomalia donat que de fet moltes versions s'han tret al mercat massa aviat i no estan del tot “depurades”.
Alguns afirmen que hi ha altres sistemes operatius més estables com per exemple Linux, MAC OS2 o Windows NT per entorns professionals. De tota manera cal provar-los i decidir nosaltres mateixos la seva fiabilitat.
Les finestres.
Totes les finestres o “ventanas” del sistema i de les aplicacions
instal·lades es semblen. Les seves barres de menús, barres de botons, ... etc., són força semblants . Això fa que l'aprenentatge i us de qualsevol altra aplicació sigui considerablement ràpid. El més evident és que totes porten els tres botons típics de minimitzar, engrandir i tancar la finestra.
Les dreceres
Totes les versions del Windows permeten crear dreceres (accessos directes; shortcuts) a qualsevol element. Això s'aconsegueix simplement arrossegant l'element al qual es vol crear la drecera fins el lloc on volem que hi hagi la drecera.
El botó dret del ratolí juga un paper rellevant, pitjant a sobre d'un objecte, una imatge, un bloc de text, una icona de programa, ... podem fer desprès un munt de coses ( depèn és clar de la naturalesa del objecte, si és un arxiu del disc, o per exemple és un bloc de text. El quadre de diàleg que se'ns obre és diferent ).
De fet, la idea es no omplir massa l'escriptori i ficar-hi només aquells accessos que més sovint emprem. Un exemple clar pot ser aquell treball que ens porta una setmana de feina, una volta enllestit i guardat al disc, eliminem l'accés de l'escriptori.
Ajudes i assistents.
Una de les coses que caracteritza al Windows i a les diferents aplicacions de Microsoft és la quantitat de quadres de diàleg, ajudes, assistents... etc., que porten. Qui no vol aprendre coses es que no vol, i es que això forma part de l'estratègia comercial, com més intuïtiu i fàcil d'emprar, més usuaris del programa, més vendes, ja !
Propietats.
Aquesta funció és molt útil par accedir ràpidament a les propietats d'un element i canviar-les si és el cas.
Una altra funció interessant del botó dret és l'ajuda contextual en les etiquetes d'informació i configuració.
Aquí per exemple, veim que passa quan cliquem el botó dret sobre la unitat C: típica de qualsevol usuari. Ens diu la capacitat i l'espai disponible al nostre disc dur.
A més, d'aquí tenim accés a les típiques eines del sistema com scandisk, defrag, per desfragmentar els arxius i altres optimitzadors que porten les diferents versions del Windows.
El teclat.
El teclat específic de Windows té dues tecles més de les habituals, situades a la part inferior (a la fila de la barra espaiadora). Una d'aquestes tecles emula el botó dret del ratolí; l'altra activa el botó inici. Aquesta darrera tecla pot ser útil quan tenim desactivada la barra de tasques, i no tenim accés al botó Inici amb el ratolí.
Si no disposem del teclat específic, es pot aconseguir el mateix resultat (l'activació del menú Inici) amb la combinació de tecles Ctrl-Esc.
1 Utilitzant d'icona “MI PC” mireu quines carpetes hi ha al disc dur. Fixeu-vos si les finestres obertes apareixen a la barra de tasques.
2 ¿Hi ha algun altre ordinador al vostre grup de treball al que pugueu tenir accés? Alguna impressora?
3 Amb el botó Inici, engegueu el Paint i la calculadora. Alterneu entre les aplicacions obertes.
4 Feu la barra de tasques més alta perquè hi càpiguen més coses. Aparteu-la cap a un costat. Torneu-la a deixar com estava.
5 Feu que la barra estigui amagada i només aparegui quan hi desplaceu el cursor. Ei, està protegida !, no la podem modificar. Es que l'administrador de xarxa és molt restrictiu.
Doncs, proveu-ho al vostre ordinador de casa.
6 Assegureu-vos que el rellotge diu l’hora correcta. Si no, corregiu-la
7 Minimitzeu (ep: no tanqueu) totes les finestres de cop per poder accedir amb facilitat a l’escriptori (botó dret).
8 Tanqueu totes les tasques i sortiu de Windows apagant l’ordinador. Torneu-lo a engegar.
Aquesta no cal, home, tothom ho sap fer !
9 Creeu una accés directe sobre l’Escriptori que us porti directament al contingut del disc dur.
10 Canvieu-li la icona.
11 Quant espai tenim lliure al disc dur?
Heu d’anar a MI-PC i clicar amb el botó dret a sobre la unitat C:, allà trobareu una opció Propietats i veureu un mapa virtual del disc.
12 Cliqueu amb el botó dret a un lloc buit de la barra de tasques (ja ho heu fet abans). Què més podeu fer? La podeu modificar ?
13 Cliqueu amb el botó dret a un lloc buit de l’escriptori. Canvieu la disposició de les icones.
També les podeu situar a qualsevol lloc de l’escriptori al vostre gust.
14 Feu com abans i trieu l’opció Propietats. Mireu el que s’hi pot fer. L'administrador del sistema ho té protegit ?
15 Un cop obert el quadre de Propietats de pantalla, intenteu trobar informació sobre els diferents elements que hi apareixen. Està protegit perquè sou usuaris d'una xarxa local amb algunes restriccions ?
16 Cliqueu amb el botó dret a la drecera Entorn de xarxa. Observeu com les opcions del menú són molt específiques, i compareu-les amb les dels altres elements que heu provat. Us apareix l'entorn de xarxa o teniu restriccions com a usuaris amb certes limitacions de xarxa ?
Amb les versions del Windows Xp hi ha una opció equivalent anant a Inicio/Panel de Control/Conexiones
de red
L' Explorador del Windows.
Els continguts de l'ordinador estan organitzats de forma jeràrquica.
Al capdamunt hi ha l'Escriptori. Després venen El meu ordinador, la Xarxa i la Paperera. Dins del meu ordinador hi ha els elements que ja coneixem. Fixeu-vos que la carpeta de Tauler de Control i les Impressores es troben en el mateix nivell jeràrquic que les unitats de disc.
És l'eina més còmoda per accedir a tots els recursos de la xarxa dins l'aula donat que veiem un quadre desplegable a la dreta amb explicació dels diferents elements i no anem obrint finestres una damunt l'altra contínuament
Fixeu-vos en l'organització jeràrquica en què totes les unitats de disc estan visibles simultàniament i van seguides com a diferents compartiments d'un mateix contenidor (Mi Pc).
A la part esquerra de la pantalla es presenta l'arbre i l'estructura de l'entorn, i a la dreta hi tenim el contingut de l'element ressaltat a l'esquerra. Per anar obrint les "branques" de l'arbre cal fer clic sobre el signe més (+) que hi ha a la vora.
La forma com apareixen els arxius també es pot triar directament des de la barra d'eines: Icones grans, Icones petites, Llista i Detalls.
Si tenim activada l'opció Detalls podem ordenar els arxius per Nom, Grandària, Tipus o data de Modificació simplement clicant damunt d'aquests termes al capçal de la finestra corresponent.
Des del menú Visualització (Ver), activem Opcions. Ens apareix el quadre de diàleg que ens permet definir quins arxius seran ocults, saber el path complet, etc. Utilitzarem aquestes opcions per personalitzar la forma com l'Explorador ens mostra la informació.
Els noms dels arxius.
Pel que fa a les denominacions, cal saber per evitar confusions que els antics directoris de MS-DOS passen a anomenar-se carpetes. Aquesta diferència és bàsica ment formal.
Més important és una altra diferència respecte les versions anteriors, tant de l'entorn Windows com del sistema operatiu: la longitud permesa dels noms dels arxius i de les carpetes. Fins ara la longitud màxima permesa era de fins a 8 caràcters, i no es podien utilitzar segons quins caràcters com espais en blanc, el guió...etc., ara, pràcticament val tot fins a 255 caràcters !
Windows 9X utilitza aleshores un sistema de "traducció" a MS-DOS perquè aquests arxius o carpetes siguin compatibles si cal. Així, la carpeta que es diu Escriptori queda en MS-DOS com ESCRIP~1; un arxiu del Paint que es digués Materials de la presentació.bmp quedaria MATERI~1.BMP, etc.
Cal fer notar que no totes les aplicacions interpreten els noms llargs. Si no estan dissenyades específicament per Windows 95, o si són una mica més antigues, segueixen utilitzant el sistema dels vuit caràcters. Així per exemple, l'Ami Pro 3.1 no us deixarà escriure més de vuit caràcters per anomenar un arxiu, i les carpetes amb noms llargs les traduirà amb el sistema esmentat.
Algunes abreviatures.
F1 |
Ajuda sobre l'objecte que tenim seleccionat. |
ALT+F4 |
Tanca finestra. |
CTRL+Esc |
Activa el menú inici |
Esc |
Tanca la tasca o programa en execució |
CTRL+F4 |
Tanca el document que estem editant. |
MAY+SUPR |
Elimina definitavament l'element seleccionat |
SUPR |
Esborra l'objecte seleccionat. |
CTRL+C |
Copia. |
CTRL+X |
Talla l'objecte. |
CTRL+V |
Enganxa o “pegar”. |
CTRL+Z |
Desfer la darrera acció. |
|
Activa el menú inici de Windows |
+ D |
Mostra l'escriptori |
+ M |
Minimitza totes les finestres obertes. |
+ E |
Obre el meu ordinador. |
+ F |
Recerca d'arxius i carpetes. |
Manteniment.
El Windows té una sèrie d'accessoris anomenats eines del sistema que fan que no calgui recórrer a aplicacions externes (PC Tools, Norton...) per a fer el manteniment dels discs i del sistema. Algunes d'aquestes eines s'instal·len automàticament, i altres cal demanar-ne la instal·lació. Les més importants d'aquestes eines són ScanDisk, Desfragmentador de discs i Backup.
Aquestes eines es poden trobar al menú Inici, però, significativament, apareixen a l'etiqueta Eines de les Propietats del disc.
Permet fer una comprovació de l'estat del disc, i repara alguns dels errors que es poden produir. També troba i recull fragments d'arxius perduts pel disc, que queden quan hi ha hagut alguna anomalia en el funcionament de l'ordinador.
També es pot utilitzar per detectar errors físics en la superfície del disc.
És molt útil en ocasions per recuperar arxius de disquets defectuosos (no fa miracles).
Un cop activat per qualsevol dels camins possibles s'obre el quadre de diàleg per triar la unitat que volem comprovar i la modalitat. Si triem Exhaustiva comprovarà també la superfície del disc. Això pot tardar una bona estona; cal estar-ne segur abans de fer-ho.
Desfragmentador de
disc.
Quan desem un arxiu, Windows el col·loca allí on hi ha lloc, i si cal el divideix en dos o més bocins. Amb l'ús, hi van havent al disc molts arxius fragmentats com aquests, i això fa que el rendiment de l'ordinador baixi.
El Desfragmentador de discs reordena els arxius de forma que un mateix fitxer ocupi sectors contigus del disc i sigui més ràpid accedir-hi.
És convenient utilitzar el Desfragmentador periòdicament. Si fa temps que no s'ha fet i la fragmentació és gran, el procés pot tardar una estona.
S'activa també des de Propietats, i igual que amb ScanDisk triem la unitat que volem optimitzar. Tot seguit ens fa un informe de l'estat de fragmentació del disc.
Amb el Windows Xp hi ha una opció equivalent que fa una cosa semblant. Teniu un petit resum en castellà de com trobar-la aquí baix:
Utilizar Administración de discos
Inicie sesión como administrador o como miembro del grupo Administradores.
Haga clic en Inicio y después en Panel de control. Haga clic en Rendimiento y mantenimiento , haga clic en Herramientas administrativas y, después, haga doble clic en Administración de equipos.
En el árbol de consola, haga clic en Administración de discos. Aparece la ventana Administración de discos Los discos y volúmenes se muestran en una vista gráfica y en una vista de lista. Para personalizar la forma en que ve los discos y volúmenes en los paneles superior e inferior de la ventana, haga clic en Superior o Inferior en el menú Ver y a continuación haga clic en la vista que desea usar.
Emprar feines programades.
A partir de Windows 98 tenim aquesta eina que permet programar feines (como el Desfragmentador de disco) per a que s'executin en el moment més convenient. Tareas programadas se inicia cada vegada que engeguem el Windows i treballa en segon pla. Quan Tareas programadas està en execució, apareix aquesta icona al costat del rellotge a la barra de tasques del Windows.
17 Obriu l'Explorador del Windows i configureu-lo al vostre gust.
18 Ordeneu els fitxers de la carpeta Windows per tipus i per data. Es la carpeta que dona més joc, donat que notareu que té una gran quantitat d'arxius de tot tipus.
19 A l'arbre, seleccioneu l'Escriptori i, en la modalitat Detalls, observeu com apareixen els elements de la dreta.
20 Acabau l’edició del Document Conceptes Generals 4ESO.doc que teniu a la carpeta de treball.
21
Creeu una drecera a la vostra carpeta de treball a l’escriptori.
22 Quant espai tenim destinat a la paperera ? Permet la xarxa configurar la paperera o hi torna a haver restriccions ? Un espai raonable és un 2% del disc.
23 Podeu crear els directoris (o carpetes ) que emprareu a l’aula per guardar les pràctiques que fareu al llarg del curs. Haureu de aconseguir una estructura com la de baix, ( segons el grup i nivell al que pertanyeu, consulteu al professor !)
24 Pitgeu amb el botó dret a sobre de la unitat A:>, hi ha una opció que permet formatjar el disquet ( fiqueu també l’etiqueta corresponent: Al201, Al202, ... etc. )
25 Deixeu l’escriptori tal com l’heu trobat al principi de la sessió.
Windows ME.
Windows
XP
Creació de CDs, renovat Windows Media
Player, nova versió
de Movie Maker...
i un llarg etcètera són les raons de ser de Windows XP
Home Edition, un sistema operatiu més fiable que els seus
antecessors, que conjuga el nivell de seguretat de Windows 2000 amb
les últimes novetats desenvolupades per a Millenium.
L'Octubre del 2001 surt la primera Beta al mercat espanyol. L'edició Home té tot el que trobem en Windows_ME més el nivell de seguretat i integració de Windows 2000.
Microsoft no pretén que els usuaris s'actualitzin a Windows XP, aconsella adquirir un nou ordinador amb Windows XP preinstal·lat. No obstant això distribueix una utilitat que s'encarrega d'analitzar el sistema comprovant que el PC reuneixi els requisits mínims per instal·lar Windows XP, així com d'assegurar el correcte funcionament de tots els dispositius maquinari.
A la pàgina web de Microsoft habilitada, www.microsoft.com/windowsxp, s'han publicat les recomanacions mínimes per a instal·lar aquest SO.
Pentium II a 300 Mhz.
128 Mb. memòria RAM.
Sessions.
Una altra de les novetats del sistema és el canvi ràpid entre usuaris que utilitzen el mateix equip, ja no es fa necessari tancar les sessions i aquests poden fàcilment alternar entre una o una altra sessió de treball.
Windows Media Player8.
Es distribuirà junt amb Windows XP i no estarà disponible la seva descàrrega des de la web de Microsoft. Entre les seves característiques inclou l'enregistrament de CD i la reproducció de pel·lícules en format DVD.
Arxius.
Per als fidels usuaris de Windows, alguns arxius s'anomenen com sempre. Bé és veritat que el nucli i i les llibreries de les diferents versions del Windows res tenen ja que veure amb aquella primera versió Windows 3.1. La taula següent ens mostra uns exemples:
CALC.EXE |
La calculadora de sempre. |
---|---|
CLOCK.EXE |
El rellotge, amb la configuració regional o zona geogràfica. |
MSDOS.EXE |
Pels que encara volen treballar en l'antic MS_dos de 16 bits. |
PAINT.EXE |
Incorporat sempre en totes les versions. Per obrir imatges en format bmp, gif, pcx,...etc. |
CONTROL.EXE |
El panel de control de Windows. |
Informació.
Més informació sobre sistemes Windows la trobareu a un munt de pàgines a la Xarxa Internet. La versió espanyola dels documents de l'empresa els trobareu a
Windows XP Professional.
Algunas de las principales razones para utilizar la versión profesional de Windows XP. Más información en la web del fabricante en el documento Información detallada sobre Windows XP.
1. Fiabilidad: Windows XP Professional tiene como base, la sólida funcionalidad y características de Windows 2000. Adicionalmente, se han agregado nuevas funciones que permiten regresar a la versión anterior de los drivers de dispositivos y otras como la Recuperación automatizada del sistema y la Asistencia remota, que ayudan a los usuarios a recuperar su sistema si alguna vez experimentan un problema. Como consecuencia, los administradores de redes tendrán menos clientes internos frustrados y más tiempo para realizar otras actividades.
2. Comunicación y colaboración en tiempo real: Windows Messenger es la manera más fácil de comunicarse con cualquier persona en tiempo real. Puede ver el estado de tus contactos y elegir comunicarse con ellos a través de texto, voz y video, a la vez que disfruta de excelente rendimiento y alta calidad.
3. Entorno seguro para ordenadores de sobremesa y portátiles: Windows XP protege los datos de usuario, incluyendo varias mejoras para aumentar la seguridad de los ordenadores de sobremesa y portátiles. Windows XP ayuda a proteger los datos que se transmiten a través de una red local, líneas telefónicas o Internet.
4. Acceda a sus datos en cualquier lugar y en cualquier momento: Remote Desktop le permite crear una sesión virtual y acceder al ordenador de su puesto de trabajo, por medio de otro que cuente con Windows 95 o posterior y el escritorio remoto, dándole la oportunidad de acceder a datos y aplicaciones de su PC cuando no se encuentra en la oficina.
5. Asistencia remota: Permite a los usuarios contar con un amigo o profesional de la informática que controla de manera remota su PC para demostrar un proceso o ayudar a resolver un problema, .
6. Centro de Ayuda y Soporte: El centro de Ayuda y Soporte ofrece un recurso dinámico, personalizado y en línea, con búsqueda fácil de usar y contenidos completos. Está conectado al Windows Update Web site donde puede acceder a las últimas actualizaciones de software y últimas versiones de drivers. Esto le permite ahorrar en costes de mantenimiento y tiempo.
7. Soporte inalámbrico para redes: Utilizando una red inalámbrica, puede llevar su portátil de una oficina a otra, a salas de conferencias sin perder conectividad en red. Windows XP Professional detecta automáticamente cuando el portátil está en el área de influencia de un punto de acceso de red inalámbrica y se conecta automáticamente a ella, sin necesidad de tener que realizar una nueva configuración de red. Puede acceder de forma segura a la red de la compañía a través de la virtual private network technology de Windows XP.
8. Trabaje sin interrupciones: El dispositivo de Hibernación apaga toda la energía del portátil y tarda menos de 30 segundos en volver a su estado anterior. Además, despertar del modo “Suspendido” tarda sólo unos segundos, pero puede agregar horas a la vida de la batería.
9. Fácil de implementar y administrar: Los administradores de informática (IT) podrán manejar cientos de nuevas configuraciones del sistema mediante las políticas locales o de grupo, para garantizar que pueden personalizar Windows XP Professional para cumplir las necesidades de su entorno de trabajo.
10. Mejor capacidad de respuesta: Windows XP Professional ofrece una arquitectura multitareas prioritaria que permite que varias aplicaciones se ejecuten de manera simultánea, protegiendo al mismo tiempo la estabilidad del sistema.