2. Amb l’ajuda d’una enciclopèdia o d’un diccionari geogràfic, defineix els següents termes: ria, casrt, istme, volcà, portolà, depressió, albufera, marisma i glacera.

RIA: Part inferior d'una vall fluvial envaïda per les aigües marines.Les ries poden tenir origen tectònic, on les costes han experimentat esfonsaments i el mar envaix les valls dels rius i els dóna una aparença desproporcionada en relació al cabal i la longitut del riu, o d'origen "glacioestàntic" , resultat de la transgressió "flaudriense" amb una disecció fluvial intensa durant la regressió "preflaudriense". Podem trobar diferents tipus de ria; ries de muntanya, que presenten pendents abruptes, com per exemples les ries gallegues; ries de planura, que són més terraplanades, com per exemple les ries del sud de Gran Bretanya o ries de meseta, que són més estretes i poc terraplanades, com per exemple les ries del nord de Gran Bretanya.

CASRT: Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massisos de roques calcàries, que duu a la formació d'un relleu de depressions tancades i d'avencs, cavernes i galeries subterrànies.

ISTME: Llengua de terra que uneix dos continents o una península amb un continent.

VOLCÀ: Obertura o esquerda de l'escorça terrestre que comunica la superfície de la Terra amb zones internes de l'escorça on es troben bosses de materials en estat de fusió a causa de l'elevada temperatura que hi existeix. L'orifici de sortida s'anomena cràter, els materials que es van acumulant al voltant de l'obertura formen l'edifici volcànic, amb forma típica de con. El focus volcànic, situat en una zona relativament profunda de l'escorça terrestre, es comunica amb el cràter mitjançant la xemeneia.
Erupció del volcà Helgafell.

L'activitat dels volcans acostuma a ser discontínua; s'anomenen volcans apagats o extingits els que no han manifestat cap activitat en temps històrics; els volcans actius poden alternar l'activitat amb la inactivitat, però també n'hi ha que es troben en activitat contínua. Existeixen també volcans submarins i fenòmens íntimament lligats al vulcanisme, com les sulfatares, les fumaroles, etc. Els productes expulsats per un volcà durant una erupció es classifiquen en: gasos, piroclasts, que són els materials sòlids com ara les bombes, lapil.li, cendres Ii escòria i la lava.Segons les caracterísitiques de l'erupció, es diferencien diversos tipus de volcans: hawaià, strombolià, peleà i vulcanià.

 

PORTOLÀ: Nom que a l'Edat Mitjana se li atribuía a les cartes marines, que indicaven els ports de mar, les distàncies elntre els llocs medits en dies de navegació, punts d'etapa en el trajecte, els rumbs i les direccions dels vents, distàncies en milles, etc. La carta portulana va suposar un avanç Revolucionari en relació a al cartografia medieval. Va suposar un ruptura amb la cartografia anterior, ja que la seva característica essencial es basa en que la seva confecció es recolza amb l'observació directa a través de la utilització d'un nou instrument, la brúixola de navegar. Les característiques essencials de les cartes portulanes:1)La concordància de la carta amb la brúixola de navegar.2)La precisió en el traçat de les costes mediterrànies i del mar negre i la profusió de topònims; les línies de costa estan ben diferenciades i s'utilitza el color vermell o la bandera per cartografiar ciutats importrants. Els accidents muntanyosos i els rius es representen esquemàticament i snese ajustar.se a la realitat.3)Totes les cartes tenen escales, amb segments graduats i subdividits en intervals de cinc parts.4) A alguns portolans s'inclouen elements procedents dels mapes medievals anteriors.

DEPRESSIÓ: Concavitat d'una extensió de terreny que es contraposa topogràficament a l'elevació d'una altra extensió. Podem trobar diferents tipus de depressió: D. de contacte; vall escavat que aprofita el contacte entre dues litologies o dos conjunts litoestructurals contrastats. D.de c. Perifèrica; vall obert que segueix el contacte entre un massís antic i una conca de sedimentació. D. de c. Kàrtica; cubeta de planta generalment circular o el.líptica, originada per processos de dissolució sobre mateials calcaris. D. de c. Tactònica; cubeta més o menys allargada originada per la deformació de l'escorça terrestre.

ALBUFERA: Llacuna formada a Ies platges baixes per Ies arenes depositades per Ies corrents marines que tanquen l'accés d'algunes badies, totalment o parcialment. Les aigües són salades i procdeixen de Ia comunicació precària de l'albufera amb Ia mar i de l'aportació de rius i torrents. Albufera de València.

MARESME: Zona costanera, plana o Ileugerament ondulada, que és inundada per Ies aigües del mar o dels rius. Sovint Ies maresmes estan situades pròximes de Ia mar amb dranatge insuficient i moltes vegades estan relacionades ambIes desembocadures dels rius. La seva sedimentació és arenosa i Ilimosa. 1 el terreny on es troben és baix, arenós cobert per aigües poc profundes amb una vegetació variable segons on es localitzi.

GELERA: Massa de gel natural, formada a partir de la neu i que cobreix total o parcialment un continent. L 'existència de les geleres exigeix unes condicions tèrmiques riguroses i ,per tant, aquestes es localitzen a les regions polars o als massisos montanyosòs més elevats. En l'actualitat les geleres funcionals ocupen aproximadament un 10 % de la superficie continental. Les geleres poden estar classificats conforme diferents criteris.1)Des del punt de vista morfològic:inlandsis, g. locals o de muntanya, g. sense llengua, q. de vall. 2)Per l'activitat que presenta una gelera en l'actualitat: actiu, passiu, mort o mixt. 3)En funció de la relació massa de gel-càrrega detrítica: g. Blac, g. Negre, g. Rocós, Cubeta g. o c. Sinclinal.