En l’any 1907 va sorgir una nova corrent avantguardista que es contraposava a l’impressionisme: el cubisme. El cubisme és davant de tot un art mental perquè busca sempre mostrar la veritat absoluta.

El cubisme proposava que en la natura existien tres formes fonamentals a partir de les quals es formava la resta de coses, aquestes eren l’esfera, el con i el cilindre. El cubisme no pinta les aparences sinó que les recrea descomposant l’objecte en diversos plànols geomètrics superposats i baix angles de vista acumulats. El mateix objecte serà representat de front, d’esquena vist des d’amunt, des de baix, per darrere, per obtenir l’essència del objecte que desprès serà reconstruïda en la ment com un tot no l’aspecte fragmentari que causa la mirada.

El cubisme també té altra finalitat, la de crear art. Així es pot notar en una de les frases del cèlebre Picasso al criticar una pintura impressionista:

Amb això es passa a un nivell superior en l’art, es deixa ja de ser una imitació un tant pobre de la magnificència de la natura.

El cubisme es divideix en tres etapes principalment: el cubisme primitiu, que va estar caracteritzat per els plans volumètrics però sense perspectiva, el analític que el dota de perspectiva i monocromia i el cubisme sintètic que introdueix la línia corba.

-Cubistes importants: Braque, Leger, Cezanne, Juan Gris, Apollinaire, Metzinger, Lhote, Seurat i Pablo Picasso.