Es un moviment artístic i literari fundant per el poeta i crític francès Andrè Bretón. Bretón publicà el Manifest surrealista en París a l’any 1924 i es va convertir, acte seguit, en el líder del grup. El surrealisme sorgeix del moviment anomenat Dada, que reflectia tant el contra tots els aspectes de la cultura occidental.Com el dadaisme, el surrealisme emfatitzat en paper del inconscient en l’activitat creadora, però lo utilitzava d’una forma molt més ordenada i seriosa.

Els surrealistes reclamaren entre els seus antecessors literaris més representatius la figura del conte de Lautrèamont, autor d’una obra titulada "Els cants de Maldoror". Amés de Bretón, la majoria dels més distingits escriptors francesos de principis del segle XX es vincularen com el moviment, entre els que es troba Paul …lvard, Louis Aragón, Renè Crevepaul i Philippe Soupault. Escriptors joves en aquell temps com Raymond Queneau es van veure influïts per aquests divers punts de vista.

Els escriptors surrealistes més puristes utilitzaren el automatisme com forma literària, es a dir, escrivien per a no interferir en el pur acte de la creació. Els artistes deixaven fluir lliurement el seu pensament per a establir una via de comunicació amb el subconscient dels seus lectors.

Un típic exemple de escriptura surrealista el constitueix el proverbi de Paul Éluard que resa i els elefants son contagiosos. L’ús estricte del automatisme psíquic fou modificat més tard per l'ús del conscient, sobre tot en la pintura amb símbols derivats de la psicologia freudiana. Com els seus precursors los dadaistes, els surrealistes trencaren amb les regles del treball i la seva conducta personal per a alliberar la seva veritat interior.

En pintura i escultura, el Surrealisme és una de les principals tendències del segle XX. Reivindica, com els seus antecessores en les arts plàstiques, a pintors com l’italià Paolo Uccello, el poeta i artista britànic William Blake, i el francès Odilon Redon. En el present segle també són admirades i de vegades exposades com surrealistes certes obres de Giogio de Chirico, del rus Marc Chagall, del suïs Paul Klee, i dels francesos Marcel Duchamp i Francis Picabia, així com de l’espanyol Pablo Picasso, encara que ningú d'ells formà part del grup. A partir de l'any 1924 l’alemany Max Ernst, el francès Jean Arp així com el pintor i fotògraf nord-americà Man Ray se inclouen entre els seus membres. S'uniren per un curt període de temps el francès André Masson i l’espanyol Joan Miró. Ambdós pintors foren membres del grup surrealista però, massa individualistes per a sotmetre's als dictats d'André Bretón, es deslligaren en 1925. Més tard, s'incorporaren el pintor franc-nord-americà Yves Tanguy, així com el belga René Magritte i el suïs Alberto Giacometti. El pintor català Salvador Dalí s’associà en 1930, però més tard fou relegat per la majoria dels artistes surrealistes, ja que estava més interessat en la comercialització de seu art que en les idees del moviment. A pesar de que durant cert temps fou el artista més representatiu del Surrealisme.

La pintura surrealista és molt variada de continguts i tècniques. Dalí, per exemple, transcriu els seus somnis d'una manera més o menys fotogràfica, inspirant-se en la primera etapa de la pintura de De Chirico. Les escultures de Arp són grans, llises i de forma abstracta. D'altra part, Miró, membre formal del grup durant una curta etapa, representà formes fantàstiques que inclogueren adaptacions de dibuixos infantils. El pintor rus-nord-americà Pavel Tchelichew pintà quadres i també creà nombroses escenes per a ballets. En la dècada de 1940, coincident amb l'exili en Mèxic d'artistes espanyols influïts pel Surrealisme, així com la visita de Bretón, que va recórrer el país acompanyat per Diego Rivera i el polític soviètic León Trotski, el moviment es va estendre de forma relativa i limitada entre cercles d’intel·lectuals mexicans.